dimarts, 14 de juliol de 2009

Perejaume. Quin llei de poesia?

Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions.

Aquest és el títol d'un llibre de Perejaume, publicat per edicions polígrafa l'any 2004.

No he llegit cap altre llibre de Perejaume, només els he fullejat, però això sol ja em fa pensar que es tracta d'un dels pocs poetes realment sòlids de la literatura catalana. Un poeta amb pensament, amb cosmologia, que no juga sinó que basteix i observa, i si juga no és cap altre joc que el que fa la naturalesa mateixa, un joc ple de realitat, que no es mira només, sinó que també es trepitja. Que compleixin aquestes condicions n'hi deu haver ben pocs; i no crec que entre aquests pocs n'hi hagi dels famosos.

Com ja diu Ricard Torrents al pròleg de l'obra, Perejaume fa un gènere nou de literatura, fa un assaig creatiu, simbòlic, metafòric.

Aquest llibre tracta de Jacint Verdaguer sobretot, però també d'Antoni Gaudí i de Joan Maragall. Els cims pensamenters són aquests autors, i també cada persona quan és vista com a muntanya i cada muntanya quan és vista com a persona.

Verdaguer, a imitació de Déu, tornava a crear el món amb la paraula. Perejaume amb la seva obra troba forats amagats pels quals podem passar i descobrir la manera de viure al món que van crear Déu o Verdaguer que és el mateix món però no pas en un altre.

Perejaume descobreix l'element, el punt de vista, el forat en un tema, en aquest cas Verdaguer. Això que ha descobert és el més prominent, el més veritable que hi ha que l'observador i l'element observat puguin compartir. La importància i omnipresència del descobriment fa que Perejaume no es fixi en altres elements que una observació exhaustiva i descriptiva requeriria.

No es tracta doncs d'una observació de tot Verdaguer, sinó d'una part especialment significativa que, de tant important i vertadera, impregna tot l'autor i potser tota l'època. No es tracta d'un realisme exhaustiu, sinó simbòlic i de fons.

Per tant, Perejaume desatén alguns aspectes de Verdaguer, perquè no són prou omnipresents o perquè no els podem compartir. Així doncs, el seu Verdaguer és el nostre Verdaguer, però no tot el Verdaguer.

El Verdaguer descobert per Perejaume és un pas més en un camí personal d'ell i una altra estrella en la consetl·lació de les seves referències inspiradores, però en la mesura que tota l'Obra de Perejaume és comunicació i experiència col·lectiva, també el camí i la constel·lació són col·lectius.

Cap comentari: