dimecres, 2 de setembre de 2009

La quarta vigília

La quarta vigília. Títol original: Den fjerde nattevakt. Escrita per Johan Falkberget. Publicada per primer cop el 1923. Traducció catalana de Joan Fuster a partir de l'edició francesa, però compulsada amb l'original noruec per June Nyström de vila-abadal. Club editor. Club dels novel·listes. Any 1962.

L'edició té un pròleg del mateix Joan Fuster que, un cop més, hagués estat millor com a epíleg. O també partit entre pròleg i epíleg. Les explicacions sobre la traducció i sobre l'autor i l'època, bé poden estar al principi, però l'explicació de l'argument i l'anàlisi de l'obra valdria més tenir-les al final de tot. Estaria d'acord amb algunes de les afirmacions de Fuster, però no amb algunes altres.

Hi va haver una certa discussió a l'entorn de la traducció indirecta arran de les publicacions del club editor, però en aquest cas vull subratllar el fet que a la primera pàgina de l'obra s'hi escriu amb lletres prou grans "compulsada amb l'original noruec" i això és explicat, a més al pròleg. Moltes vegades es publiquen obres en què no hi consta ni la llengua original ni el títol. En aquest cas hi ha sinceritat i també un esforç per acostar-se al text original amb tots els mitjans a l'abast.

Sorprèn i alegra de trobar una obra com aquesta en un moment com aquell en què es va publicar a Catalunya. Probablement ho hem d'agrair a Joan Sales. És conegut l'interès de Sales per la novel·la cristiana. Fuster, en el seu pròleg, parla d'aquesta novel·la com d'una novel·la cristiana. Si ho és o no ho és caldria mirar-s'ho a fons, però no és pas clar que ho sigui en el mateix sentit que ho són altres obres.

A partir del to que utilitza al pròleg sembla que a Fuster no li interessi especialment que la novel·la sigui de tema cristià. I és cert que es tracta d'un entorn cristià, ja que el protagonista és un mossèn protestant, però tots els recursos cristians que s'utilitzen són per presentar unes vides que podrien haver anat de la mateixa manera sense el cristianisme. El cas és que ni per les decisions que prenen els personatges ni per la reflexió que conté l'obra, el cristianisme és realment essencial. Hi ha una petita reflexió i una petita interpretació dels personatges en clau cristiana però no arriba al nivell d'altres novel·les en què això esdevé central.

No trobo que aquesta sigui una novel·la poètica com diu Fuster. A altres obres escauria més aquesta descripció. Sí que pot ser una novel·la pictòrica, un cop més, ja que s'hi descriuen escenes de moments temporals diversos que potser no són essencials per a l'argument, però que tenen la funció de pintar un paisatge de la naturalesa i la cultura d'aquella època. En aquest sentit la novel·la és reeixida. Pel que fa a la tècnica, és bàsicament realista. Pel que fa a l'argument cal dir que és ben senzill, conegut i poc interessant. Molt més interessants són els diversos personatges que es presenten. Aquesta novel·la amb un altre argument o directament sense cap argument hi guanyaria.