divendres, 10 de juliol de 2009

Joan Pujolar fa antropologia lingüística de ben a prop

Un altre llibre que som llegit ès aquest:

Gender, Heteroglossia and Power. A Sociolinguistic Study of Youth Culture.

Un llibre de Joan Pujolar. Publicat per l'editorial Mouton de Gruyter, una de les editorials més prestigioses del món en temes de lingüística. Els llibres que fan són ben fets i materialment preciosos.

Joan Pujolar (nascut a Olot el 1964, professor de la UOC) fa el treball de camp d'aquest projecte durant els anys 1992 i 1993. Els anys següents treballa les dades recollides fins que l'any 1997 publica part de la seva reflexió al llibre De què vas tio?, publicat per l'editorial Empúries. Finalment aconsegueix publicar l'estudi, ampliat, en aquest llibre de gran difusió de què parlem, l'any 2001.

El seu estudi consisteix en la participació en les activitats de lleure de dos grups de joves de barris obrers de Barcelona que anomena els Rambleros i els Trepas. Es fixa en la importància que té la construcció del gènere en les maneres de comportar-se dels joves i també, és clar, en les maneres de parlar.

L'autor volia trobar la resposta a la pregunta: per què alguns joves no volen parlar català i fins i tot desenvolupen sentiments contraris al català malgrat les polítiques lingüístiques? Però per fer això analitza el bilingüisme i l'alternança de codi paralel·lament al gènere, les desigualtats entre els sexes, les identitats, el poder, el valor socioeconòmic de la llengua catalana etc.

Utilitza diverses teories per interpretar els fets: especialment les de Pierre Bourdieu i Mikhaïl Bakhtín.

En el moment de fer el treball de camp devia ser un projecte completament innovador a Catalunya. Actualment, totes aquestes perspectives són igualment útils, però s'haurien de complementar i corregir amb un aparell teòric nou que ha anat sorgint recentment i també amb dades socials provinents de la immigració dels anys 2000. La nova immigració transforma la situació de la parella castellà-català en una situació de relació múltiple de llengües i cultures diverses que aboquen a una oportunitat de conservació de la diversitat que hagués estat impossible només amb la situació binària anterior.

Som llegit aquest llibre per tenir un exemple d'un estudi antropològic fet de ben a prop d'un àmbit que els catalans coneixem més o menys per experiència. Hi he après algunes idees de Pierre Bourdieu. També algunes idees sobre l'argot en l'àmbit català: per exemple, que un argot dels anys 80 pot ser que no arribi a les zones rurals fins al cap de 20 anys; l'argot s'origina a les zones marginals de la societat i es difon cap a les classes més benestants i les zones rurals a poc a poc. Per descomptat, també hi he après totes les reflexions que fa l'autor: una visió integrada de l'identitat personal i les dinàmiques socials feta a partir de mètodes d'estudi qualitatius i d'observador participant. Una fita de la sociolingüística catalana.

Aquí n'hi ha una ressenya.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Salutacions, company, de l'autor del llibre en qüestió. Desconeixia l'existència d'aquest comentari. Joan

El ramader ha dit...

Caram, que bé que l'autor ho hagi llegit. Espero que no li hagi semblat malament. Gràcies pel comentari.