dissabte, 15 de novembre de 2008

A favor de Plató

Vet aquit una idea interessant que diu Gadamer sobre Plató. Aquí n'hem fet una traducció al català de la qual no n'estem gaire contents tot i que hi hem après molt. Que serveixi com a mostra que l'alemany filosòfic ès una llengua independent i amb identitat pròpia, que ès una llengua difícil i que Gadamer tampoc ès tan fàcil de llegir com ens volen fer creure els traductors.


So haben mich mehr als die großen Denker des deutschen Idealismus die platonischen Dialoge geprägt, indem sie mich ständig begleiteten. Sie sind ein einzigartiger Umgang. Wenn immer sonst wir, durch Nietzsche, durch Heidegger belehrt, die Vorgreiflichkeit der griechischen Begrifflichkeit, von Aristoteles bis Hegel und bis zur modernen Logik, als eine Grenze empfinden mögen, jenseits derer unserer eigenen Fragen ohne Antwort und unsere Intentionen unbefriedigt bleiben - Platos Dialogkunst ist auch noch dieser Scheinüberlegenheit, die wir als Erben judäo-christlichen Überlieferung zu besitzen meinen, zuvorgekommen.


Gewiss hat gerade er, mit der Ideen-lehre, mit der Dialektitk der Ideen, mit der Mathematiesierung der Physik und mit der Intellektuierung dessen, was wir Ethik nennen würden, den Grund zu der metaphysichen Begrifflichkeit unserer Tradition gelegt. Aber er hat zugleich alle seine Aussagen mimetisch begrenzt, und wie Sokrates es mit seiner gewohnten Ironie bei seinen Gesprächspartnern zu erreichen wusste, so beraubt auch Plato durch seine Kunst der Dialogdichtung seinen Leser seiner vermeintlichen Überlegenheit. Mit Plato philosophieren, nicht: Plato kritisieren, ist die Aufgabe. Plato kritisieren ist vielleicht ebenso einfältig, wie Sophokles vorzuhalten, dass er nicht Shakespeare ist. Das klingt paradox, aber nur für den, der gegen die philosophische Relevanz der poetischen Imagination Platos blind ist.



Així, com que m'han acompanyat contínuament, m'han marcat més els diàlegs platònics que no pas els grans pensadors de l'idealisme alemany. Són una companyia única. Si sempre, ensenyats per Nietzsche i per Heidegger, la conceptualització grega com a precedent, d'Aristòtil fins a Hegel i fins a la lògica moderna, a nosaltres ens agradaria sentir-la com una frontera més enllà de la qual hi queden les pròpies preguntes sense resposta i les intencions insatisfetes; l'art dialògic de Plató també és anticipadament aquesta aparent superioritat que nosaltres, com a hereus de la tradició judeocristiana, opinem que tenim.


Ben segur que ell amb la teoria de les idees, amb la dialèctica de les idees, amb la matematització de la física i l'intel·lecció del que anomenaríem ètica, ha posat els fonaments de la conceptualització metafísica de la nostra tradició. Però al mateix temps ell va delimitar totes les seves afirmacions mimèticament i, així com Socrates amb la seva habitual ironia va saber guanyar-se els seus interlocutors, així mateix Plató amb el seu art del diàleg va desproveir els seus lectors de la seva suposada superioritat. Filosofar amb Plató i no pas criticar-lo és el que hem de fer. Criticar Plató és potser tan beneit, com retreure a Sòfocles que no sigui Shakespeare. Sona paradoxal, però ho és només per a aquell qui està cec davant la rellevància filosòfica de la imaginació poètica de Plató.


Gadamer, Hans-Georg. Selbstdarstellung, autopresentació, article autobiogràfic de 1977 recollit més tard a dins de Wahrheit und Methode, Veritat i Mètode, vol. II

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Definició

Aquest blog parlarà de la ramaderia del llibre, una activitat humana. La ramaderia ès una forma de domesticació. Implica un ramader, un ramat i una ramderia. El ramader ès una persona interessada en el ramat. El ramat en aquest cas ès un conjunt indefinit de llibres.