divendres, 31 de juliol del 2009

Frederic Pujulà prologa Bjørnson

Comencem una sèrie d'articles sobre literatura noruega. Seran útils per a qui vulgui refrescar l'estiu per aquelles contrades. Donarem prioritat a les traduccions al català, que són poques, com són igualment poques les traduccions al castellà, tot i que són més, i és lògic.

D'entrada ens sorprèn que en els primers anys del segle XX hi hagi més traduccions catalanes d'autors noruegs del segle XIX que no pas ara. I si no hi comptem Ibsen, que encara és traduït ara, hem de dir que la resta d'autors noruegs del segle XIX només van ser traduïts al català a principi del segle XX. Tampoc són traduïts al castellà actualment aquests autors. Són els autors noruegs més importants del segle XIX: Bjørnson, Lie, Kielland...

Frederic Pujulà, autor de la primera novel·la de ciència ficció en català (Homes artificials, 1912), fa el pròleg a l'obra de teatre llarga i irrepresentable de Bjørnstjerne Bjørnson Més enllà de las forsas (Øver Ævne, I, II). Primera part: Drama en dos actes. Segona part: Drama en quatre actes. A l'edició no hi consta el traductor. 1904. Francesc Pujols i Josep Maria Jordà fan la traducció de Leonarda, una altra obra de Bjørnson.

Al seu pròleg Pujulà fa una breu biografia de Bjørnson. Després mostra la germanor entre la Catalunya del seu temps i la Noruega del s. XIX que es va alliberar de Dinamarca. Més endavant compara Ibsen i Bjørnson i informa que eren consogres, però ell es decanta per Ibsen clarament. No sé pas per què s'havia de decantar tan clarament per Ibsen al pròleg d'una obra de Bjørnson. D'Ibsen en valora els personatges, que fan un sacrifici personal voluntàriament per atènyer un objectiu. De Bjørnson en valora el realisme i la representació de la col·lectivitat.

Pujulà identifica art amb vida, però diu que vida no és el mateix que realitat; Bjørnson té realitat però tanmateix, no pas prou vida. Això s'hauria d'estudiar per entendre-ho. S'hi veuen prou les idees modernistes i nietzscheanes.

Finalment, al pròleg, Pujulà fa un comentari de l'obra concreta que prologa, una obra sobre la decadència del cristianisme i la mort de l'últim cristià.

Caldria llegir-lo més atentament aquest pròleg, però ara no toca.